Alguns termes com metaverse i web3 funcionen com marques. Agrupen idees complexes en una paraula. Ajuden a comunicar més ràpid. També ajuden a promoure aquests conceptes.
Zuckerberg no va inventar la paraula metaverse. Chris Dixon no va crear web3. Ells han fet el terme popular i més útil. Això és bo per a ells i també ho pot ser per a altres. No hi ha res dolent aquí.
Per altra banda, si aquestes marques tenen èxit, ajudaran a qui les promou. Actuen com eines per a ells. Per tant, en certa forma, la gent que fa servir aquestes paraules està donant suport al Zuck i el Chris. Potser no en són del tot conscients. Això és el que a alguns els fa sentir incòmodes.
Aquestes marques són només una manera d'organitzar el pensament. Pots parlar d'idees semblants a la teva manera. No hi ha cap necessitat d'utilitzar aquestes paraules si no vols. Ningú t'obliga tampoc.
Són conceptes en progrés i tenen significats diferents per a gent diferent. El que importa són les idees que vulguis comunicar. Si fas servir aquestes "marques" et limites tu mateix al que els promotors de la marca volen. En aquests casos, això pot ajudar a comunicar més ràpid però també imposa moltes limitacions.
Molt més fàcil
Moltes vegades, quan la gent parla de "metaverse" volen dir "móns virtuals". Quan diuen "web3" volen dir "descentralització". Per tan, de veritat necessitem metaverse i web3? Afegeixen molt de valor? No ho tinc clar. Potser l'alternativa és més directa, senzilla i clara.
Pel Zuch i el Chris, metaverse tenen molt més matisos que mons virtuals i descentralització. Expressen més coses i detalls amb una sola paraula. Però per a mi, aquestes marques són massa genèriques i confuses, per ara. Al mateix temps, porten una càrrega plena de connotacions dels seus promotors.
Antecedents i aclariments
Mark Zuckerberg va anunciar a l'octubre del 2021 que creava una nova empresa anomenada Meta Platforms que englobarà Facebook, Instagram i WatsApp. Aquest fet ha potenciat la paraula metaverse.
El terme metaverse s'ha d'acabar de definir. Per simplificar crec que és qualsevol tipus de món virtual. Està basat en la interacció entre persones i pot viure a Internet o en els mons virtuals de realitat virtual o augmentada.
Metaverse va ser usat per primer cop pel novel·lista Neal Stephenson el 1992 en el llibre Snow Crash.
Per altra banda, Chris Dixon ha utilitzat i promocionat sovint el terme web3. Dixon és soci general de la firma de capital risc americana Andreessen Horovitz.
Web3 o web 3.0 fa referència a la tercera generació d'Internet en què l'element central i diferenciació és la descentralització. L'economia basada en les monedes virtuals hi té un especial protagonisme. Això contrasta amb web2 basada en xarxes socials controlades per unes poques grans empreses.
Gavin Wood, cofundador d’Ethereum i fundador de Polkadot, va utilitzar per primer cop el concepte web3 el 2014.
