En una entrada anterior, he explicat per què moltes empreses volen créixer. Té beneficis per a inversors, accionistes, executius i fins i tot treballadors normals. Però què passa amb els consumidors i, més important, què ens passa a nosaltres com a col·lectiu?. Quines són les repercussions per a la innovació?
La necessitat de créixer fa que l'empresa prioritzi el curt termini i l'expansió a nous mercats. Cap d'aquestes dues coses beneficia els clients actuals o la societat en general. Vegem-ho amb més detall.
Curt termini
La obsessió per créixer fa que l'empresa posi el seu focus en el curt termini.
En empreses públiques, una important part dels accionistes busquen guanys ràpids. Alguns no coneixen i tampoc els interessa la missió o la visió. El diner és l'únic objectiu.
Algunes de les empreses privades volen créixer per ser públiques tan aviat com sigui possible. Altres, necessiten expandir-se per satisfer els primers inversors.
Tots volen seguretat. Fan canvis petits, millores dels productes existents. No veiem grans projectes de futur.
Tenim exemples en molts sectors. Per exemple, les grans innovacions d'algunes de les multinacionals de l'alimentació són anecdòtiques. Pot ser un nou gust d'un producte existent o l'aparició d'un personatge de còmic en l'envàs. Algunes anuncien que fan inversions en recerca. Llancen un nou iogurt que va bé per al colesterol o per la pèrdua de pes peròsi preguntes a un nutricionista o metge especialista, afirmen que potser poden tenir algun benefici, poden ser útils per a algunes persones, en algunes circumstàncies no menteixen, però hi ha altres productes que solucionen millor aquests problemes. Són naturals, més barats i tenen molt bon gust.
En noves tecnologies ens trobem amb dificultats similars. Cada setmana surt un nou telèfon Android que té el mateix aspecte que tots els altres. L’únic element diferenciador és un petit detall, una curiositat divertida. Molts ho oblidem quan n’hi ha un de nou.
Si volem que les empreses solucionin grans problemes, és necessari que prenguin riscs. Han d'equivocar-se i perdre diners sense por. Això vol dir perdre en el curt termini i perseguir objectius ambiciosos en el futur.
El creixement porta a una visió a curt termini i per tant a millores irrellevants. D'acord, potser no sempre; algunes vegades, massa vegades.
Nous mercats
Quan la prioritat és créixer els nous clients són el més important.
A vegades l'expansió va cap el segment baix del mercat: fabriquen versions més senzilles i barates dels productes que ja tenen.
Altres vegades van a altres zones geogràfiques. Primer en l’àmbit nacional, després més enllà. Ara tothom està obsessionat per conquerir el mercat xinès. D’aquí a uns anys, serà l’Índia. Si no hi van, els competidors hi aniran.
Amb el creixement, la companyia es concentra en els nous consumidors. La major part dels diners, temps i esforços van en aquesta direcció. No queden gaires recursos per investigar necessitats crítiques dels consumidors actuals, només poden fer millores petites sobre el que ja havien fet.
Conclusió
La fascinació per créixer posa el focus en el curt termini i el gran abast. Van ràpid i es dirigeixen a tanta gent com sigui possible. Això pot ser bo, a vegades, per a treballadors i propietaris, però els clients i la societat en general rarament se'n beneficien. Cada cop hi ha menys companyies i més grans, que s'atreveixen amb petits problemes.
Està bé ser petit. Està bé no voler créixer. Tampoc cal demonitzar les empreses grans pel sol fet de ser-ho. Però crec que no hauríem de posar el creixement com un dels principals objectius. El fet que hi hagi tantes empreses i tan importants preocupades, gairebé obsessionades, per això no és bo. El funcionament actual de les empreses públiques i el mercat de valors distorsiona el sistema (he explicat aquest punt en el primer post d'aquesta sèrie >).
Un altre tipus d'empresa és possible. L'empresa que posa el seu focus en la innovació i en la solució de problemes que siguin importants per a una part de la població. Això pot tenir un impacte positiu en la societat i en els consumidors. L'empresa també en pot treure profit. Els treballadors, directius i inversors poden tenir la satisfacció de treballar en alguna cosa que té sentit i crea valor.