Quan les empreses són grans i estan en creixement, tothom copia a tothom. Els productes de diferents marques s'assemblen molt.
Còpia i creixement
Tots lluiten pel mateix consumidor. Si volen ser grans, no poden permetre's el luxe de dirigir-se només a un segment petit de la població.
En tots els mercats hi ha una concentració progressiva. Cada cop hi ha menys marques i són més grans.
Si una empresa fa un nou moviment i funciona, totes les altres el copien. No hi ha temps per a la recerca. No poden fer modificacions significatives al model. Copien el que funciona i fan petits canvis en els aspectes més fluixos.
Tots intenten atraure la mateixa gent. Només els segments que representen la majoria són interessants. Ignoren la resta. Si no es mouen ràpid, perdran quota de mercat i tindran un desavantatge competitiu.
Les empreses lluiten, els consumidors guanyen
La còpia estimula la competència. Això facilita nous productes que solucionen problemes més difícils. Els preus més baixos permeten a més gent tenir accés a tecnologies sofisticades i cares.
El líder ha de trobar noves idees. Els competidors poden convertir els seus productes en comodities. La companyia que lidera el mercat ha d'estar sempre vigilant per evitar els qui el volen atrapar i quedar-se amb la seva audiència.
El líder necessita molt de temps, esforç i diners per fer una descoberta. Els imitadors poden anar directament a la solució en un sol pas. Sense tots aquests costos, poden oferir un producte similar a un preu més baix.
El consumidor guanya perquè té nous productes del líder i preus baixos de la resta.
Per exemple, quan iPhone treu una nova prestació, ja saps que Android en farà la seva versió aviat. El consumidor en certa forma se'n beneficia. Tindrà un producte amb el millor de les dues marques.
Primer copia, després innova
Copiar és una bona manera d'aprendre. Pots tenir informació sobre el producte, el mercat i el consumidor. També és una manera fàcil de fer diners. Alguns es queden aquí. Altres fan un pas més i innoven.
Quan va sortir el primer iPhone, Samsung va fer un telèfon que era un clon. Fins i tot les icones tenien els mateixos colors, formes i disseny. Això els va permetre tenir una reacció ràpida. L’iPhone era massa revolucionari per fer-ne una versió adaptada. Amb aquesta estratègia no van perdre quota de mercat. Això els va donar temps per al moviment següent. Cada nova versió té una mica més de personalitat. Fins i tot han pogut aportar alguna cosa nova.
Als vuitanta, els japonesos i les seves càmeres eren habituals a Europa i els Estats Units. Copiaven i feien versions més barates de molts productes. Motos, cotxes, càmeres fotogràfiques, electrònica de consum en són només alguns exemples. Alguns anys després, van poder fer productes millors que els originals. Marques llegendàries del món occidental van desaparèixer. En el cas de les motos i càmeres, tot el sector es va enfonsar.
Fins i tot Google va aprendre i aplicar el que va veure a Apple. El primer Android era molt semblant a l'iPhone. Més tard ha aportat innovacions rellevants. Ara tots dos es copien mútuament.
La Xina uniformitza
Les grans firmes necessiten fabricar a la Xina. Quan els volums són rellevants, la Xina ofereix costos més baixos. Per créixer, tots necessiten tenir costos equivalents.
Tothom fa el producte en el mateix lloc. Tot s'assembla.
Tot i això, l'empresa encara té el disseny i la tecnologia per donar personalitat al que fa. Però han d'enviar-ho a milers de kilòmetres i "ensenyar" a molta gent com aplicar-ho. Primer, els xinesos aprenen com manufacturar el producte. Més tard, desenvolupen el disseny i la tecnologia també. Que en facin la seva versió és només una qüestió de temps. Mentrestant, durant tot aquest procés, hi ha moltes fugues. Altres companyies també poden conèixer tots els detalls de manera fàcil.
Si vols créixer, necessites anar a la Xina. Si hi vas, copiaran les característiques físiques del teu producte immediatament. El màrqueting, disseny i tecnologia, només una mica més tard.
Innovació només en una direcció
Altres forces treballen de forma simultània al que he descrit en els apartats anteriors. Com he dit, la competició fa que tothom progressi. El problema és que tothom avança en la mateixa direcció.
Quan el creixement és una prioritat i hi ha una forta competència els camins creatius són massa arriscats. És més fàcil fer alguna cosa que algú altre hagi testat. Copiar i atrapar.
La necessitat de créixer distorsiona tot el sistema. El sistema força les empreses a buscar el creixement. Llavors han de copiar per poder seguir creixent. Al final tenim massa productes que s'assemblen i són avorrits.
La societat necessita més empreses petites que se centrin en petits segments. Cal prioritzar la diferència.
Aquest és part d'una sèrie d'entrades dedicades a les empreses petites i la innovació. Pots llegir cada part de forma independent:
Crèixer part 1: Perquè crèxer?
Crèixer part 2: Si l'empresa creix, qui guanya?
Copia part 1: Còpia i creix
Copia part 2: Productes duplicats
Copia part 3: Còpia Apple
