Andy Rubin, el pare d'Android, és el impulsor del Essential Phone. Té algunes característiques tècniques que el fan únic. Sobresurt entre un mar d'Androids. El que m'intriga més és el màrqueting que hi ha darrere: quina és l'estratègia, el posicionament en el mercat? Per què no té marca?
Crec que cal parlar d'aquest telèfon per tres grans raons:
1. Perquè ve del creador d'una de les dues grans plataformes en el món dels mòbils.
2. Quan va sortir tenia alguns elements tecnològics que el feien diferent. No era un altre mòbil Android amb alguna prestació millorada. Tenia noves maneres de solucionar vells problemes.
3. Per un màrqueting és sorprenent. Té marges de pantalla petits, però el disseny és poc habitual. No hi ha cap nom ni marca en el dispositiu. El posicionament estratègic no és clar.
Tecnologia de l'Essential
Molta altra gent ha parlat sobre les especificacions tècniques. Jo només revisaré els elements bàsics. Això ens permetrà concentrar-nos en l'estratègia de màrqueting més tard.
- Pantalla de 5.71 polsades amb marges petits.
- Materials. Té un cos de titani que el fa més fort que la resta, la majoria d'alumini. La part de darrere és de ceràmica. Això el fa molt resistent a les rascades i li dona una textura que el diferencia.
- Els accessoris s'acoblen amb un imant. Les dades s'envien sense fils. L'usuari no haurà de canviar els accessoris quan tingui un nou mòbil.
- Utilitza la versió més simple i bàsica d'Android.
- Estan construint tot un ecosistema de dispositius interconnectats. El telèfon és el primer pas. Un assistent de veu amb pantalla serà el següent.
Disseny de l'Essential Phone
Tothom està d'acord que el titani i la ceràmica donen personalitat a aquest mòbil. Té una nova imatge que transmet qualitat.
El que em sorprèn és que ningú hagi comentat que la part de davant té un aspecte descompensat.
Tots els nous mòbils surten amb marges petits de pantalla. És una evolució de la tecnologia. Molts lloen el fet que la pantalla arribi fins a dalt de tot, deixant només un petit espai per la càmera. A la part de baix, hi ha una franja més gran. Això fa que el disseny sigui poc estable i que resulti descompensat.
No he sentit ningú que ho hagi comentat. Això em fa dubtar, potser jo soc massa primmirat o només és el meu problema. Tot i això, encara penso que la solució del Samsung S8 és molt millor. Els marges a dalt i a baix tenen la mateixa mida. Això transmet equilibri i harmonia. Al mateix temps, l'espai de pantalla lliure és semblant en els dos telèfons. El LG G6 i el iPhone X també tenen marges petits i un disseny equilibrat.
Posicionament de l'Essential
M'agrada molt aquest mòbil. Admiro l'Andy Rubin. Per això em sap greu haver de dir que el màrqueting és confús.
Aquest telèfon és molt atractiu físicament, amb unes solucions per connectar accessoris que són realment innovadores i és d'agrair que el sistema operatiu sigui senzill i clar. Tot i això, tots aquest elements no són son suficients per crear un posicionament de màrqueting. No hi ha cap història darrere, o com a mínim, amb la informació que faciliten jo no se veure-la. No endevino què el fa diferent. No sé com posicionar l'Essential en el mercat actual.
Quan va sortir tenia algunes innovacions fantàstiques. Però el sector evoluciona ràpid i només uns mesos després, altres marques han arribat amb solucions similars. És difícil fer de la tecnologia un element diferencial. Què farà l'Essential únic a llarg termini? No ho tinc gens clar.
A la pàgina de la companyia, Andy Rubin explica perquè fa aquest mòbil. Això ens pot ajudar: (ho tradueixo del text original anglès):
"Això és en el que creiem:
- Els dispositius són una propietat personal teva. No t'obligarem a tenir-hi res que no vulguis.
- Sempre jugarem net amb els altres. Els ecosistemes tancats divideixen i estan desfasats.
- Materials d'alta gamma i acabats de qualitat no haurien de ser només per a alguns.
- Els dispositius no haurien de quedar obsolets cada any. Haurien de poder evolucionar amb tu.
- La tecnologia t'hauria d'ajudar per continuar gaudint de la teva vida.
- Senzill, és sempre millor."
Moltes d'aquestes coses em recorden Google i el seu Pixel Phone. Els dos tenen un sistema operatiu obert, un preu semblant i una versió del sistema operatiu senzilla, sense afegits. Fins ara, el telèfon de Google era l'exemple més clar d'una experiència Android pura. Senzillesa i qualitat en un telèfon d'alta gamma i en un ecosistema obert.
L'Essential Phone sembla que es posiciona en el mateix espai. Ofereix algunes noves coses com la modularitat, que ajuda el telèfon a evolucionar, i els marges petits. Però això són només elements tecnològics. El Pixel i els altres l'atraparan aviat. No hi ha un element diferenciador estratègic. Encara no veig una avantatge competitiu sostenible.
La marca Essential
L'empresa es diu Essential. A la pàgina web, en les especificacions del mòbil, a la part de baix de la pàgina, en color gris, podem veure que l’anomenen Essential PH-1. Sembla un nom en codi, no un nom comercial. No hi ha cap marca. En el telèfon tampoc hi ha cap logotip.
El telèfon no té cap nom, cap logotip, cap marca. Molta gent agafa el nom de la companyia i l'anomena l'Essential Phone. No hi ha un altre remei!
M'agradaria pensar que tot això és intencional, no fan servir cap logotip perquè volen accentuar un disseny senzill.
Potser les coses són més senzilles, i no han tingut temps. Han treballat tant en la tecnologia que no els ha quedat temps per pensar en la marca.
Conclusió
És atractiu, té materials de qualitat i alguns elements tecnològics interessants. El màrqueting i la marca són confusos.
Són nous i necessiten temps per aprendre i millorar.
Els fundadors sempre donen l'ànima a les empreses. Això és reflectirà en la cultura i l'estratègia, en el futur i per sempre més. Hi ha coses essencials que no canviaran. Aquest és el fruit d'un enginyer fantàstic. Un bell objecte fet amb el cap, no amb el cor.
